Debat1el La closca de plàstic: Un exercici d’estranyament sobre Logitech G502 Hero

  1. Xavier Pérez says:

    Hola Sara! 

    Em sembla molt interessant l’enfocament que has utilitzat a l’hora de parlar d’un ratolí, un objecte tan quotidià i que, almenys per a mi, em queda molt a prop perquè l’utilitzo cada dia. 

    He pogut entendre molt bé el punt en què parles de com diferents persones utilitzen el ratolí de maneres diferents. Per exemple, en la situació en què menciones la teva mare, no em puc imaginar la seva cara en veure un objecte tan estrany, amb tants botons. El fet d’afegir-hi molts botons i funcions dona la sensació que en qualsevol moment la podem cagar, ja que tenim moltes opcions disponibles, però no sabem realment què podem fer amb cadascuna. Em sembla una observació molt interessant. 

    El meu ratolí, per exemple, només té dos botons, i cada vegada que algun familiar ha d’utilitzar el meu ordinador sempre és un drama, perquè no saben què fan els diferents botons.

    Això també em fa pensar que moltes vegades donem per fet que sabem utilitzar els objectes només perquè hi estem acostumats, però quan una altra persona els fa servir ens adonem que moltes vegades ens guiem simplement per la intuïció i l’experiència, sense pensar gaire en com funcionen realment.

    Molt bon treball!

    Xavier

Debat1el Jo volia tomàquets

  1. Xavier Hidalgo Carrasco says:

    Hola Albert,

    Encantat de llegir el teu exercici. Et comento que m’ha semblat.

    M’ha agradat molt el teu objecte d’investigació, perquè parteixes d’una experiència quotidiana i propera per reflexionar sobre qüestions més profundes, com la nostra relació amb la natura, els coneixements que heretem i les expectatives que projectem sobre l’entorn. Trobo especialment interessant el contrast entre la teva mirada i la del teu fill, que et convida a aturar-te i observar allò que normalment passaries per alt. Com a visió complementària, també seria interessant explorar com diferents persones que comparteixen un mateix espai poden atribuir-li significats i usos diferents. Crec que el teu relat ho deixa entreveure molt bé!

    Vinga!!!

    Xavi Hidalgo

Debat1el R1 Antropologia del disseny

  1. Hola Anna!
    M’ha semblat interessant la manera com expliques que els auriculars no serveixen només per escoltar música, sinó que també ens ajuden a crear el nostre propi espai quan estem al carrer o al transport públic. Crec que és una cosa que fem molt sovint sense adonar-nos-en, sobretot quan volem desconnectar una mica del que passa al nostre voltant.
    També penso que els auriculars poden influir en la manera com ens relacionem amb els altres, ja que moltes vegades fan que no parlem amb la gent que tenim a prop o que sembli que no volem que ens molestin. Alhora, poden ser una manera de sentir-nos més còmodes quan estem sols en llocs amb molta gent. Per això, crec que és interessant veure com un objecte tan petit pot canviar tant la nostra experiència del dia a dia.