Debat1el La closca de plàstic: Un exercici d’estranyament sobre Logitech G502 Hero
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola Sara!
Em sembla molt interessant l’enfocament que has utilitzat a l’hora de parlar d’un ratolí, un objecte tan quotidià i que, almenys per a mi, em queda molt a prop perquè l’utilitzo cada dia.
He pogut entendre molt bé el punt en què parles de com diferents persones utilitzen el ratolí de maneres diferents. Per exemple, en la situació en què menciones la teva mare, no em puc imaginar la seva cara en veure un objecte tan estrany, amb tants botons. El fet d’afegir-hi molts botons i funcions dona la sensació que en qualsevol moment la podem cagar, ja que tenim moltes opcions disponibles, però no sabem realment què podem fer amb cadascuna. Em sembla una observació molt interessant.
El meu ratolí, per exemple, només té dos botons, i cada vegada que algun familiar ha d’utilitzar el meu ordinador sempre és un drama, perquè no saben què fan els diferents botons.
Això també em fa pensar que moltes vegades donem per fet que sabem utilitzar els objectes només perquè hi estem acostumats, però quan una altra persona els fa servir ens adonem que moltes vegades ens guiem simplement per la intuïció i l’experiència, sense pensar gaire en com funcionen realment.
Molt bon treball!
Xavier