REPTE 1: L’antropologia en el disseny
Objectes petits marquen grans canvis
Una mirada estranya sobre el joc de claus
1. Un objecte petit que decideix qui pot entrar
Hi ha molts objectes en el nostre dia a dia que passen desapercebuts, ja sigui perquè no els hi donem tanta utilitat o simplement perquè ja els tenim molt integrats en la nostra rutina del dia a dia que no els donem la importància que poden arribar a tenir.
En aquest cas, ha estat escollit per jugar al joc de “La Sireneta” un joc de claus. Aquest consisteix en un objecte que tothom té entre les seves mans al llarg del dia, un objecte comú que a vegades passa desapercebut. Tot i això, el joc de claus forma part d’una rutina en el nostre dia a dia, ja sigui buscar-lo per marxar de casa, fer-lo servir per tancar i obrir la porta o assegurar-te del fet que el dus a sobre. Així doncs, ara ens farem una pregunta que ens farà reflexionar al voltant d’aquest objecte: Què passaria si fos la primera vegada que veiem aquest objecte i no sabéssim què és, ni com es fa servir, ni per a què serveix, ni les conductes socials que hi ha al seu voltant i que determinen el seu ús?
Des d’aquesta perspectiva és des d’on proposo fer l’anàlisi de l’objecte escollit, ja que no només el podem veure com un estri per obrir i tancar portes, sinó que és molt més que això. L’objecte fa que les persones puguin obtenir seguretat, intimitat i propietat, gràcies en fer ús del joc de claus.
Materialitat i funció pràctica
Podríem descriure un joc de claus com un objecte que està format per diferents peces metàl·liques amb formes similars però sempre amb alguna diferència. Aquestes peces tenen relleu, ranures o dents perquè puguin encaixar dins un mecanisme, i a la part superior tenen un forat que permet ajuntar-les totes en una anella o clauer. Així doncs, agrupant-les totes es poden transportar de manera més còmoda i segura. A més a més, són fàcils de detectar, ja que quan xoquen les unes amb les altres produeixen un so metàl·lic molt concret.
Funcionalment parlant, les claus permeten que una persona entri o no en un espai o a un objecte. És per aquest motiu que la seva funció és la resposta a una sèrie de necessitats que hem generat les persones com per exemple protegir allò que considerem la nostra propietat privada.
També, una clau per si sola no té un gran poder, ja que necessitem que encaixi a un pany concret. La seva utilitat va lligada a aspectes com per exemple d’on és la clau concretament, és a dir a quin pany encaixa, o si la tinc per entrar a casa és útil, però si la perdo per molt que existeixi jo no la tinc i, per tant, m’impedeix accedir a la meva propietat.
2. Un objecte que s’incorpora al cos
Els sentits i els gestos quotidians
Un joc de claus té una relació que va més enllà d’allò que és visual, els altres sentits també participen en aquesta relació com per exemple el tacte, posem la mà dins la bossa i només amb el tacte sabem que les hem trobat, a més a més que si volem saber que les portem a sobre només fa falta que sacsegem la bossa i les escoltarem. També, si no les trobem ens trenca una mica la nostra rutina, ja que necessitem localitzar-les per poder continuar amb el nostre dia tranquil·lament.
En fer ús de les claus desencadenem un seguit de moviments que hem anat aprenent a causa de la pràctica. Primer introduïm la peça al pany, la girem i empenyem o estirem la porta per obrir-la. Finalment, el cos fa aquests moviments automàticament sense que en siguem del tot conscients.
Com he comentat anteriorment, no naixem amb aquests moviments apresos i, per tant, des del punt de l’estranyament dur a terme aquests moviments de forma tan inconscient és interessant perquè tota la rutina forma part d’un context social determinat on fer aquest procés per entrar en un lloc és la nostra normalitat.
Entre la tranquil·litat i la preocupació
Un joc de claus aconsegueix fer-se un lloc dintre els nostres sentiments i emocions. Saber que les portem a sobre ens ofereix tranquil·litat, en canvi, si no sabem on són ens podem posar nerviosos, si les busquem i no les trobem ens podem frustrar, i si pensem que les hem perdut en algun lloc on algú més les pot agafar ens genera inseguretat. Aquestes reaccions emocionals ens mostren com un objecte va més enllà del valor material que té, sinó que també és tot allò que representa i ens permet fer.
Podem parlar també del fet que les claus solen estar associades a uns llocs concrets en els quals solem passar temps i hi acabem generant un vincle emocional, com ara casa nostra, una casa familiar, un negoci propi o un lloc de treball. Això ens porta al fet que un sol objecte ens pot fer pensar o recordar experiències, persones i moments viscuts. Així doncs, un joc de claus pot passar de ser simplement una eina que fem servir per accedir a espais a ser part de la nostra biografia.
D’aquesta manera, l’objecte ens pot aportar moltes emocions diferents i en alguns casos oposades: seguretat, independència, llibertat i responsabilitat, preocupació o dependència. Per dir-ho d’una altra forma si les tenim a sobre o localitzades tot va sobre rodes, però en el moment en què les perdem ens adonem de quina dependència hem generat cap a un objecte.
3. Les claus com a objecte social
Ara passarem a parlar sobre com les claus poden tenir un paper molt important dins les nostres relacions. En primer lloc, deixar clar que el fet de tenir una clau és el que ens permet poder tenir accés a un espai determinat, i no tenir-la et fa dependent d’altres persones que sí que en tenen. Així doncs, en el moment en què compartim una clau expressem confiança, proximitat o responsabilitat, perquè els hi estem permetent a terceres persones poder accedir a la nostra propietat.
En el nostre dia a dia, formem rutines de les quals les claus en formen part i molts cops no és l’atenció que els hi prestem. Com hem comentat en algun punt anterior, tenir-les localitzades abans i després de sortir de casa, deixar-les en un lloc concret quan arribes a la llar o buscar-les a dins la bossa de mà són accions que duem a terme durant el dia i ens ajuden a fer que aquest no li sorgeixi cap imprevist. També, rebre les claus del teu primer habitatge i fer-ne copies per aquelles persones de més confiança per si mai passa res, fan que un objecte aparentment insignificant marqui un moment molt important. D’aquesta manera un joc de claus pot ser l’inici o el final d’una etapa.
Lligat amb això que hem comentat en el paràgraf anterior, tenir les claus d’un lloc o un habitatge no et converteix directament amb propietari o tampoc et dona el dret de fer-la servir quan vingui de gust.
En definitiva, la relació social que pot tenir una persona amb un joc de claus dependrà de quants anys té, la situació econòmica, les relacions personals o l’entorn laboral. Per exemple, per un nen petit el fet de tenir les seves primeres claus representa una responsabilitat molt gran, mentre que per un adult és d’allò més habitual.
4. Quan allò familiar es torna estrany
Si visualitzem el joc de claus des del punt de vista de l’estranyament podem veure que un objecte que sembla senzill i sense molta importància es pot convertir en una peça imprescindible del nostre dia a dia i el qual participa en molts aspectes, tant socials com emocionals. Per això, les claus no només són un tros de ferro que fa soroll, sinó que genera rutines, condiciona el dia a dia, genera emocions diverses i regula relacions socials.
Allò que pensàvem que només obria portes es converteix en un objecte que connecta el que és material amb conceptes més abstractes com la propietat, la intimitat, la independència, la responsabilitat, la confiança o les emocions. El poder que tenen les claus no es redueix simplement en què la forma d’aquesta encaixi en el pany adequat, sinó que el poder ve del significat que li donem les persones a aquest objecte i les normes que hem creat al seu voltant.
A continuació, ens podem fer diverses preguntes com ara:
- Per què la nostra vida gira al voltant de petits objectes que dictaminen on podem entrar i on no?
- Per què el fet de tancar una porta ens genera seguretat?
- Per què creiem que tenir una clau al nostre poder podem determinar que un espai ens pertany?
- Per què en el moment que deixem de tenir localitzat aquest objecte altera la nostra tranquil·litat i trenca la nostra rutina?
L’exercici d’estranyament ens permet veure les diferents conductes i normes culturals que ens passen desapercebudes i el fet de creure que veiem aquest objecte per primera vegada ens fa comprendre la seva importància i el sentit que tenen dins la societat.
Per concloure, podríem dir que un joc de claus no només ens permet entrar i sortir de diferents espais, sinó que ens ajuda a protegir allò que considerem nostre, íntim. Ens permet crear vincles més forts amb altres persones a través de la confiança, i també ens permet demostrar responsabilitat en àmbits laborals. Així doncs, el joc de claus és un digen candidat per ser observat a través de la mirada antropològica.
Bibliografia
- Què entenem per cultura? (s. f.). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/
- Otto, T., Smith, R. C., & Kjærsgaard, M. G. (2021). Entre hacer y conocer: Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual. Aarhus University. https://pure.au.dk/portal/en/publications/entre-hacer-y-conocer-seis-textos-sobre-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y/
- Sign in. (s. f.). https://elibro.net/es/ereader/uoc/109407?page=300
- Reyero, V. (2018, 26 marzo). ¿Antropología y diseño? Antropologia 2.0. https://blog.antropologia2-0.com/antropologia-y-diseno/
- Nissan News Mexico. (2017, 31 enero). Nissan presenta el papel que juega la antropología en el diseño de un vehículo de conducción autónoma. Sala de Prensa Oficial de México. https://mexico.nissannews.com/es-MX/releases/nissan-presenta-el-papel-que-juega-la-antropolog-a-en-el-dise-o-de-un-veh-culo-de-conducci-n-aut-noma?la=1
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el REPTE 1: L’antropologia en el disseny